divendres, 17 d’abril del 2009

Videojocs en l'educació?

A mi la conferència del Xavi Giró no em va acabar de convèncer. Potser és perquè sóc molt tossuda, però dubto que els videojocs siguin tan beneficiosos i altament aconsellables per l'educació, tant dels nens com dels més grans.
És veritat que poden ser molt divertits i motivadors, i que amb les coses divertides i motivadores s'aprèn més perquè hi estàs més interessat, atreuen més... Però hi ha moltes formes d'aprendre jugant i divertint-te. Aprendre a través d'una pantalla, tocant botons a tort i a dret i estant quasi hipnotitzat per una màquina no em sembla la millor opció.
Ara el Xavi em diria que quan jugues a videojocs no estàs sol, que també són una manera de socialitzar-te i de compartir experiències i emocions amb els altres jugadors, però cal que sigui davant d'una pantalla i estant assegut al sofà? Trobo que hi ha altres hobbies més enriquidors, dinàmics i humans. Clar que amb els videojocs alguna cosa deus aprendre, però la manera o metodologia no trobo que sigui la més adequada.
A més, crec que hi ha molts videojocs super violents que segur que influencien d'alguna manera en el comportament de les persones (igual que ho fan les pel·lícules o programes de tele violents).
I ja no parlem de persones amb algun transtorn o problema mental, que encara que moderin les hores que passen jugant a les videoconsoles, crec que poden arribar a creure-se'ls massa, ser addictes i fer barbaritats.
Amb tot això, el que vull dir és que no crec que els videojocs en general siguin el millor recurs ni se'ls hagi de valorar tant en educació. I tot i que reconec que n'hi ha alguns que sí que són educatius i que hi ha gent que els pot utilitzar de manera moderada, la típica concepció dels videojocs (estar assegut, quiet, en un lloc tancat, tocant botons, empanat davant la pantalla, destruint pobles, matant gent i tota la mandanga) no m'agrada gens.
Però clar, ara comencen a sorgir altres tipus de videojocs, on has de cantar, moure't, ballar, saltar amb un detector de moviment, micros, catifes com si fossin pistes de ball... això ja ho recolzo molt més i són aquests videojocs (i potser algun altre) els pocs que puc defensar.

2 comentaris:

  1. sisisi, jo sók més partidaria de la wii tb, k no deixa de ser un joc, però jugues en grup, et mous...es diferent.
    de totes maneres reivindico el "jugar al carrer"
    apa floreta*

    ResponElimina
  2. Està bé tenir opinioncs diferents!

    ResponElimina