No sé si al blog del Max i la Cristina (blogosfera) no es pot comentar o què passa, però volia deixar un comentari sobre el curt que han penjat i em diu que només poden comentar els membres creadors d'aquell blog. Bé, ho deixaré escrit aquí:
Respecte el curt "Signs" he de dir que m'ha encantat!! Moltes emocions, molta intriga, molt tendre, però alhora una mica trist. Aquesta història m'ha fet pensar que, a vegades, de tant fer servir una tecnologia freda (m'encanta aquest nou concepte), ja sigui artefactual i tradiconal, o informàtica i més moderna, ens oblidem o se'ns fa més difícil comunicar-nos o expressar-nos cara a cara, en persona. Està molt bé que utilitzem tecnologies fredes, perquè ens poden ser molt útils també, però sense oblidar les tecnologies càlides, com el llenguatge.
I llavors tornem a la mateixa idea que dèiem aquell dia a classe quan parlàvem de l'article de la dona gran i la nena: encara que vagin sortint noves tecnologies i que en tinguem tanta varietat, no hem d'oblidar les més antigues i tradicionals. Crec que totes i cadascuna de les tecnologies (ja sigui freda, calenta, nova o antiga) ens aporten facilitats, tot depèn de la necessitat que tinguem en un moment determinat, i és això el que ens ha de fer triar-ne una o una altra.
Deixo aquí l'enllaç per si algú el vol veure i no el troba o, simplement perquè sigui més fàcil i directe veure'l. http://blogosferate.blogspot.com/
diumenge, 22 de març del 2009
Doncs sembla que sí, que una imatge val més que mil paraules!
M'acabo de llegir el text de Casablancas que hem de llegir per dilluns (jajaja) i, tot i ser molt senzillet, trobo que té molta raó.
Com ja vem dir a classe, tota la vida ens han ensenyat a llegir i entendre el codi lingüístic però no el codi icònic, de manera que les imatges queden oblidades, com si no fossin importants i donant a aquestes un caràcter passiu.
Però el que realment m'ha agradat del text és el que diu Rodríguez Diéguez i que recull Casablancas, el fet que existeixen moltes situacions on les paraules no poden representar conceptes (funció vicarial de la imatge), és a dir, que hi ha aspectes, situacions de la vida, sentiments o diferents emocions barrejades que no sabem com descriure-les amb paraules perquè aquestes, les paraules, limiten molt els conceptes i moltes vegades no representen el que sentim o volem expressar.
Per això és molt més senzill utilitzar imatges, ja que aquestes són molt més descriptives i ens aporten informació molt més clara i directa si les sabem interpretar.
I pensant en tot això he intentat posar-me un exemple a mi mateixa per veure si realment és veritat, i m'ha vingut al cap la imatge que va posar la Bea al seu blog per expressar tot el kaos que havia sentit en una de les primeres classes quan definíem tecnologia i tot aquell trencament d'esquemes que va haver-hi. Suposo que li va ser més fàcil penjar una representació visual a causa de la complexitat d'idees que volia transmetre. Us deixo l'enllaç perquè veieu la imatge que va posar aquesta companya: http://beacampanilla-23.blogspot.com/2009/03/foto-tecnologia.html
Doncs res més, quedem així!
Molt bona nit
i tapin-se que fa fred!
Entesos.
A reveure.
dilluns, 16 de març del 2009
por a la tecnologia!!!!!
Fa poc vaig trobar de casualitat en una revista una notícia que em va posar els pèls de punta: ara ja podem crear els fills al nostre gust, podem fer "nadons de disseny o a la carta".
Vaig trobar fortíssim el que estava llegint, així que vaig buscar més informació per Internet. Us copio una de les notícies que parlen d'aquest tema:
“Nen ros, amb els ulls blaus, el cabell arrissat i la pell clara”.
A partir de l'any vinent, segons recull l'agència EFE, les famílies estatunidenques podran fer una nota com aquesta i decidir com volen que siguin els seus fills. Així ho ha anunciat la clínica de fertilitat LA Fertility Institut, amb centres a Los Ángeles i Nova York, que es convertirà el primer hospital del món en oferir 'nadons a la carta'.
El procediment és similar al que ja es fa servir en reproducció assistida per prevenir certes malalties. S'analitzarà una cèl·lula de cada embrió per saber quines característiques genètiques tindrà i, després, s'implantarà a l'úter de la mare només aquell que compleixi els requisits desitjats pels futurs pares.
A la majoria dels països europeus, entre ells Espanya, la llei només permet la selecció genètica per motius de salut i de forma molt restrictiva. Als Estats Units, però, existeix un gran buit legal en aquest aspecte. De fet, el LA Fertility Institut ja permet triar el sexe del nadó, un fet impensable a casa nostra.
La notícia obre un gran debat ètic: Què passarà amb els embrions que no agradin els seus pares? Es destruiran aquells embrions que no siguin considerats prou guapos? Ja hi ha qui parla, fins i tot, d'un procès similar al nazisme.
De moment, als Estats Units no ho veuen com un gran problema i, segons una enquesta recent, el 13% dels ciutadans faria servir aquesta tècnica per tenir fills més llestos i el 10% perquè fossin més alts. Segons ha confirmat el LA Fertility Institut, ja ha rebut més d'una dotzena de sol·licituds per sotmetre's a la nova tècnica.
I en aquest enllaç hi ha una altra notícia amb una mica més d'informació sobre el tema: http://www.directe.cat/canal/article/arriben-els-embrions-de-disseny-12856
I a més del físic també es podrà triar la capacitat intel·lectual i atlètica o complexitat, es veu. Tot i que és molt més difícil perquè això no només depèn d'un únic gen, sinó que hi influeix moltíssim l'ambient on es criï el nen i altres variables.
Jo flipo. On estem anant? Realment és tan important el color dels ulls, de la pell, l'alçada o fins i tot el sexe????? Els trets físics i aspectes superficials són tan importants com per triar-los genèticament? És que se m'acudeixen trenta mil interrogants que m'aterroritza pensar-hi...
Vivim en un món on l'aparença i la superficialitat predominen sobre qualsevol altra cosa, moltes persones només pensen en tenir èxit i reconeixement social, quedar bé amb els altres abans que amb ells mateixos, ser atractius físicament i arribar a la "perfecció" estètica, superficial.
I això ho demostra tota aquesta gent que demana els seus propis fills a la carta, per encàrrec, com si fóssin ninos de plàstic, simples objectes quasi perfectes (segons el seu concepte de perfecció, perquè no existeix una perfecció generalitzada) dels quals presumir i quedar "bé". A mi em fan pena. Ho trobo realment estúpid, trist i moltes més coses que se'm passen pel cap que diria però passo, que m'agafarà alguna cosa xunga.
No ho sé... però jo ho tinc molt clar. Per aspectes de salut i per evitar malalties trobo molt correcte fer servir la genètica i la biotecnologia, però més enllà d'això ho trobo horrible. I com diu alguna de les notícies que he trobat: què passarà si es crea algun nadó amb característiques no desitjades pels pares??? Perquè això no és 100% segur... es deprimiran perquè el seu fill no té els ulls blaus cel? O l'abandonaran a les escombraries??
Hi ha qui parla de nazisme.
I quan, finalment, es puguin triar aspectes més intel·lectuals i de personalitat del nadó, què? Quina gràcia tindrà criar i educar el teu fill? Si ja sortirà crescudet, amb el caràcter format i a punt per crear més embrions artificials!!!
Veient aquest panorama, on les tecnologies es posen al servei alguns dels actuals valors de moltes societats, mentra pànic. No per com puguin funcionar (si fallen o no) sinó per l'ús i la seva funció. Llavors sí que tinc por a la tecnologia.
dimarts, 10 de març del 2009
por a la tecnologia?
Anant d'un blog a un altre, investigant com funciona tot això (com s'escriuen comentaris, com es pengen fotos i vídeos, com es segueix a gent, etc..) me adonat d'un aspecte o fet important de la tecnologia.
Al cap d'una estona d'anar provant, d'anar canviant colors i anar apretant coses, vaig veure que cada cop m'anava familiaritzant més amb el blogger i que cada cop m'agrada més. Cada cop el conec més i m'hi sento més a gust. I de cop em va venir al cap la idea que segurament la gent que està en contra de les noves tecnologies (o d'alguna tecnologia antiga qualsevol) és perquè li fa por, perquè no ho coneix i no sap com va. Perquè sempre hi ha una certa desconfiança i por vers les coses desconegudes, però un cop les provem i ens les anem fent nostres, ens anem familiaritzant amb elles i ens agraden més, perquè sabem com funcionen i estem segurs davant d'aquesta nova tecnologia descoberta.
No creieu que passa això???
Per tant, crec que abans de dir que no ens agrada alguna tecnologia, ens n'em d'informar, conèixer-la bé i provar-la. Segur que després li trobem avantatges i ens en podem beneficiar!
dilluns, 9 de març del 2009
Dinamització EducaDement
Després de la prova que vaig fer l'altre dia per veure com funcionava el blog, ara toca centrar-nos.
Viam... Amb la dinamització que vam fer l'altre dia sobre els mitjans educatius, vaig aprendre moltes coses (tant en el procés de preparació de la presentació, com durant aquesta i després) i vaig pensar que ho podria deixar per escrit aquí per no oblidar-me'n, reflexionar i tenir-ho més clar.
Ho faré amb guions i una mica esquemàtic i sintetitzat, que a mi aquest sistema sempre m'ha anat molt bé per entendre les coses.
Doncs, les conclusions que en puc treure de la dinamització de l'article dels mitjans d'ensenyament són:
- Un material no és dolent per sí mateix.
El que fa que sembli dolent és com es fa servir, on, quan, per què, per a qui és fet servir... És a dir, el material serà bo sempre i quan s'utilitzi en un lloc adequat, en el moment adequat, amb una finalitat educativa concreta i precisa, que sigui adient a l'edat, nivell i característiques dels educands, el context on viuen, etc.
Per tant, el material depèn de moltes variables i aquest ha de poder gaudir de les millors condicions per un aprenentatge eficaç.
Tot i així:
- Hi ha materials més bons que uns altres de per sí.
Per exemple, un Power Point que té unes lletres molt petites, uns colors no gaire atractius i sense bones transicions no farà el mateix servei que un Power Point ben fet, on tot està lligat, és fàcil de llegir...
Però, tot i així, aquest material "dolent" o no ben elaborat, pot convertir-se en un material excel·lent si el fem servir per ensenyar com no ha de ser un Power Point en una classe d'informàtica, per exemple. Podem donar-li la volta a les coses, i fer que un material no gaire bo serveixi per obrir una crítica, un anàlisi o un debat sobre algun tema determinat. (aquest va ser el cas del text ultra-feminista que vam llegir a la dinamització. A partir d'aquest, es poden debatre i argumentar les idees que expressa i l'educador pot preguntar per què no està bé pensar així...)
- Quan realment s'aprèn és quan els alumnes interaccionen amb el material.
Quan el poden tocar, experimentar, palpar i estar en contacte directe amb ell és quan realment l'educand aprèn ja que ha fet seu el material i l'activitat, l'ha viscut en primera persona i això fa que li doni molta importància i sigui més fàcil de recordar el que es vol transmetre.
- La tecnologia o alguna altra cosa pot fallar en qualsevol moment.
Quan es produeix això, el material bo passa a ser dolent per causes externes. Per això s'ha de tenir un pla B, una alternativa per poder seguir amb la classe o poder fer una activitat semblant.
Doncs això és una mica del que vaig aprendre, perquè n'hi ha molt més!!!
Viam... Amb la dinamització que vam fer l'altre dia sobre els mitjans educatius, vaig aprendre moltes coses (tant en el procés de preparació de la presentació, com durant aquesta i després) i vaig pensar que ho podria deixar per escrit aquí per no oblidar-me'n, reflexionar i tenir-ho més clar.
Ho faré amb guions i una mica esquemàtic i sintetitzat, que a mi aquest sistema sempre m'ha anat molt bé per entendre les coses.
Doncs, les conclusions que en puc treure de la dinamització de l'article dels mitjans d'ensenyament són:
- Un material no és dolent per sí mateix.
El que fa que sembli dolent és com es fa servir, on, quan, per què, per a qui és fet servir... És a dir, el material serà bo sempre i quan s'utilitzi en un lloc adequat, en el moment adequat, amb una finalitat educativa concreta i precisa, que sigui adient a l'edat, nivell i característiques dels educands, el context on viuen, etc.
Per tant, el material depèn de moltes variables i aquest ha de poder gaudir de les millors condicions per un aprenentatge eficaç.
Tot i així:
- Hi ha materials més bons que uns altres de per sí.
Per exemple, un Power Point que té unes lletres molt petites, uns colors no gaire atractius i sense bones transicions no farà el mateix servei que un Power Point ben fet, on tot està lligat, és fàcil de llegir...
Però, tot i així, aquest material "dolent" o no ben elaborat, pot convertir-se en un material excel·lent si el fem servir per ensenyar com no ha de ser un Power Point en una classe d'informàtica, per exemple. Podem donar-li la volta a les coses, i fer que un material no gaire bo serveixi per obrir una crítica, un anàlisi o un debat sobre algun tema determinat. (aquest va ser el cas del text ultra-feminista que vam llegir a la dinamització. A partir d'aquest, es poden debatre i argumentar les idees que expressa i l'educador pot preguntar per què no està bé pensar així...)
- Quan realment s'aprèn és quan els alumnes interaccionen amb el material.
Quan el poden tocar, experimentar, palpar i estar en contacte directe amb ell és quan realment l'educand aprèn ja que ha fet seu el material i l'activitat, l'ha viscut en primera persona i això fa que li doni molta importància i sigui més fàcil de recordar el que es vol transmetre.
- La tecnologia o alguna altra cosa pot fallar en qualsevol moment.
Quan es produeix això, el material bo passa a ser dolent per causes externes. Per això s'ha de tenir un pla B, una alternativa per poder seguir amb la classe o poder fer una activitat semblant.
Doncs això és una mica del que vaig aprendre, perquè n'hi ha molt més!!!
El que falta... un altre dia!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)