
Fa poc vaig trobar de casualitat en una revista una notícia que em va posar els pèls de punta: ara ja podem crear els fills al nostre gust, podem fer "nadons de disseny o a la carta".
Vaig trobar fortíssim el que estava llegint, així que vaig buscar més informació per Internet. Us copio una de les notícies que parlen d'aquest tema:
“Nen ros, amb els ulls blaus, el cabell arrissat i la pell clara”.
A partir de l'any vinent, segons recull l'agència EFE, les famílies estatunidenques podran fer una nota com aquesta i decidir com volen que siguin els seus fills. Així ho ha anunciat la clínica de fertilitat LA Fertility Institut, amb centres a Los Ángeles i Nova York, que es convertirà el primer hospital del món en oferir 'nadons a la carta'.
El procediment és similar al que ja es fa servir en reproducció assistida per prevenir certes malalties. S'analitzarà una cèl·lula de cada embrió per saber quines característiques genètiques tindrà i, després, s'implantarà a l'úter de la mare només aquell que compleixi els requisits desitjats pels futurs pares.
A la majoria dels països europeus, entre ells Espanya, la llei només permet la selecció genètica per motius de salut i de forma molt restrictiva. Als Estats Units, però, existeix un gran buit legal en aquest aspecte. De fet, el LA Fertility Institut ja permet triar el sexe del nadó, un fet impensable a casa nostra.
La notícia obre un gran debat ètic: Què passarà amb els embrions que no agradin els seus pares? Es destruiran aquells embrions que no siguin considerats prou guapos? Ja hi ha qui parla, fins i tot, d'un procès similar al nazisme.
De moment, als Estats Units no ho veuen com un gran problema i, segons una enquesta recent, el 13% dels ciutadans faria servir aquesta tècnica per tenir fills més llestos i el 10% perquè fossin més alts. Segons ha confirmat el LA Fertility Institut, ja ha rebut més d'una dotzena de sol·licituds per sotmetre's a la nova tècnica.
I en aquest enllaç hi ha una altra notícia amb una mica més d'informació sobre el tema: http://www.directe.cat/canal/article/arriben-els-embrions-de-disseny-12856
I a més del físic també es podrà triar la capacitat intel·lectual i atlètica o complexitat, es veu. Tot i que és molt més difícil perquè això no només depèn d'un únic gen, sinó que hi influeix moltíssim l'ambient on es criï el nen i altres variables.
Jo flipo. On estem anant? Realment és tan important el color dels ulls, de la pell, l'alçada o fins i tot el sexe????? Els trets físics i aspectes superficials són tan importants com per triar-los genèticament? És que se m'acudeixen trenta mil interrogants que m'aterroritza pensar-hi...
Vivim en un món on l'aparença i la superficialitat predominen sobre qualsevol altra cosa, moltes persones només pensen en tenir èxit i reconeixement social, quedar bé amb els altres abans que amb ells mateixos, ser atractius físicament i arribar a la "perfecció" estètica, superficial.
I això ho demostra tota aquesta gent que demana els seus propis fills a la carta, per encàrrec, com si fóssin ninos de plàstic, simples objectes quasi perfectes (segons el seu concepte de perfecció, perquè no existeix una perfecció generalitzada) dels quals presumir i quedar "bé". A mi em fan pena. Ho trobo realment estúpid, trist i moltes més coses que se'm passen pel cap que diria però passo, que m'agafarà alguna cosa xunga.
No ho sé... però jo ho tinc molt clar. Per aspectes de salut i per evitar malalties trobo molt correcte fer servir la genètica i la biotecnologia, però més enllà d'això ho trobo horrible. I com diu alguna de les notícies que he trobat: què passarà si es crea algun nadó amb característiques no desitjades pels pares??? Perquè això no és 100% segur... es deprimiran perquè el seu fill no té els ulls blaus cel? O l'abandonaran a les escombraries??
Hi ha qui parla de nazisme.
I quan, finalment, es puguin triar aspectes més intel·lectuals i de personalitat del nadó, què? Quina gràcia tindrà criar i educar el teu fill? Si ja sortirà crescudet, amb el caràcter format i a punt per crear més embrions artificials!!!
Veient aquest panorama, on les tecnologies es posen al servei alguns dels actuals valors de moltes societats, mentra pànic. No per com puguin funcionar (si fallen o no) sinó per l'ús i la seva funció. Llavors sí que tinc por a la tecnologia.
Algú ha llegit "Un món feliç" d'Aldous Huxley? Quan vaig llegir el llibre creia que allò era pura ficció, massa exageració...Crear persones en provetes amb característiques determinades i destinats a dur a terme un rol específic durant la resta de la seva vida, condicionats a viure totalment anulats a causa de la seva criança inclús quan encara no tenien consciencia...és irreal tot plegat...
ResponEliminaAra veig que si, qui sigui que s'encarregui de donar el vist i plau a aquestes creacions a la carta de nadons, realment dóna la oportunitat de crear vida "artificial" potser si que arribarem al món del Huxley...potser si que hem perdut tots el Nord...