M'acabo de llegir el text de Casablancas que hem de llegir per dilluns (jajaja) i, tot i ser molt senzillet, trobo que té molta raó.
Com ja vem dir a classe, tota la vida ens han ensenyat a llegir i entendre el codi lingüístic però no el codi icònic, de manera que les imatges queden oblidades, com si no fossin importants i donant a aquestes un caràcter passiu.
Però el que realment m'ha agradat del text és el que diu Rodríguez Diéguez i que recull Casablancas, el fet que existeixen moltes situacions on les paraules no poden representar conceptes (funció vicarial de la imatge), és a dir, que hi ha aspectes, situacions de la vida, sentiments o diferents emocions barrejades que no sabem com descriure-les amb paraules perquè aquestes, les paraules, limiten molt els conceptes i moltes vegades no representen el que sentim o volem expressar.
Per això és molt més senzill utilitzar imatges, ja que aquestes són molt més descriptives i ens aporten informació molt més clara i directa si les sabem interpretar.
I pensant en tot això he intentat posar-me un exemple a mi mateixa per veure si realment és veritat, i m'ha vingut al cap la imatge que va posar la Bea al seu blog per expressar tot el kaos que havia sentit en una de les primeres classes quan definíem tecnologia i tot aquell trencament d'esquemes que va haver-hi. Suposo que li va ser més fàcil penjar una representació visual a causa de la complexitat d'idees que volia transmetre. Us deixo l'enllaç perquè veieu la imatge que va posar aquesta companya: http://beacampanilla-23.blogspot.com/2009/03/foto-tecnologia.html
Doncs res més, quedem així!
Molt bona nit
i tapin-se que fa fred!
Entesos.
A reveure.
Ens alegra saber que els textos us provoquen noves reflexions i fan que preneu posicionaments respecte l'aspecte comunicatiu de les imatges. Esperem que el caos inicial provocat pel concepte de tecnologies que fem servir vagi prenent forma progressivament.
ResponElimina