Després de la prova que vaig fer l'altre dia per veure com funcionava el blog, ara toca centrar-nos.
Viam... Amb la dinamització que vam fer l'altre dia sobre els mitjans educatius, vaig aprendre moltes coses (tant en el procés de preparació de la presentació, com durant aquesta i després) i vaig pensar que ho podria deixar per escrit aquí per no oblidar-me'n, reflexionar i tenir-ho més clar.
Ho faré amb guions i una mica esquemàtic i sintetitzat, que a mi aquest sistema sempre m'ha anat molt bé per entendre les coses.
Doncs, les conclusions que en puc treure de la dinamització de l'article dels mitjans d'ensenyament són:
- Un material no és dolent per sí mateix.
El que fa que sembli dolent és com es fa servir, on, quan, per què, per a qui és fet servir... És a dir, el material serà bo sempre i quan s'utilitzi en un lloc adequat, en el moment adequat, amb una finalitat educativa concreta i precisa, que sigui adient a l'edat, nivell i característiques dels educands, el context on viuen, etc.
Per tant, el material depèn de moltes variables i aquest ha de poder gaudir de les millors condicions per un aprenentatge eficaç.
Tot i així:
- Hi ha materials més bons que uns altres de per sí.
Per exemple, un Power Point que té unes lletres molt petites, uns colors no gaire atractius i sense bones transicions no farà el mateix servei que un Power Point ben fet, on tot està lligat, és fàcil de llegir...
Però, tot i així, aquest material "dolent" o no ben elaborat, pot convertir-se en un material excel·lent si el fem servir per ensenyar com no ha de ser un Power Point en una classe d'informàtica, per exemple. Podem donar-li la volta a les coses, i fer que un material no gaire bo serveixi per obrir una crítica, un anàlisi o un debat sobre algun tema determinat. (aquest va ser el cas del text ultra-feminista que vam llegir a la dinamització. A partir d'aquest, es poden debatre i argumentar les idees que expressa i l'educador pot preguntar per què no està bé pensar així...)
- Quan realment s'aprèn és quan els alumnes interaccionen amb el material.
Quan el poden tocar, experimentar, palpar i estar en contacte directe amb ell és quan realment l'educand aprèn ja que ha fet seu el material i l'activitat, l'ha viscut en primera persona i això fa que li doni molta importància i sigui més fàcil de recordar el que es vol transmetre.
- La tecnologia o alguna altra cosa pot fallar en qualsevol moment.
Quan es produeix això, el material bo passa a ser dolent per causes externes. Per això s'ha de tenir un pla B, una alternativa per poder seguir amb la classe o poder fer una activitat semblant.
Doncs això és una mica del que vaig aprendre, perquè n'hi ha molt més!!!
Viam... Amb la dinamització que vam fer l'altre dia sobre els mitjans educatius, vaig aprendre moltes coses (tant en el procés de preparació de la presentació, com durant aquesta i després) i vaig pensar que ho podria deixar per escrit aquí per no oblidar-me'n, reflexionar i tenir-ho més clar.
Ho faré amb guions i una mica esquemàtic i sintetitzat, que a mi aquest sistema sempre m'ha anat molt bé per entendre les coses.
Doncs, les conclusions que en puc treure de la dinamització de l'article dels mitjans d'ensenyament són:
- Un material no és dolent per sí mateix.
El que fa que sembli dolent és com es fa servir, on, quan, per què, per a qui és fet servir... És a dir, el material serà bo sempre i quan s'utilitzi en un lloc adequat, en el moment adequat, amb una finalitat educativa concreta i precisa, que sigui adient a l'edat, nivell i característiques dels educands, el context on viuen, etc.
Per tant, el material depèn de moltes variables i aquest ha de poder gaudir de les millors condicions per un aprenentatge eficaç.
Tot i així:
- Hi ha materials més bons que uns altres de per sí.
Per exemple, un Power Point que té unes lletres molt petites, uns colors no gaire atractius i sense bones transicions no farà el mateix servei que un Power Point ben fet, on tot està lligat, és fàcil de llegir...
Però, tot i així, aquest material "dolent" o no ben elaborat, pot convertir-se en un material excel·lent si el fem servir per ensenyar com no ha de ser un Power Point en una classe d'informàtica, per exemple. Podem donar-li la volta a les coses, i fer que un material no gaire bo serveixi per obrir una crítica, un anàlisi o un debat sobre algun tema determinat. (aquest va ser el cas del text ultra-feminista que vam llegir a la dinamització. A partir d'aquest, es poden debatre i argumentar les idees que expressa i l'educador pot preguntar per què no està bé pensar així...)
- Quan realment s'aprèn és quan els alumnes interaccionen amb el material.
Quan el poden tocar, experimentar, palpar i estar en contacte directe amb ell és quan realment l'educand aprèn ja que ha fet seu el material i l'activitat, l'ha viscut en primera persona i això fa que li doni molta importància i sigui més fàcil de recordar el que es vol transmetre.
- La tecnologia o alguna altra cosa pot fallar en qualsevol moment.
Quan es produeix això, el material bo passa a ser dolent per causes externes. Per això s'ha de tenir un pla B, una alternativa per poder seguir amb la classe o poder fer una activitat semblant.
Doncs això és una mica del que vaig aprendre, perquè n'hi ha molt més!!!
El que falta... un altre dia!!
Ens agrada saber que les dinamitzacions us fan reflexionar a posteriori sobre el treball fet i sobre les aportacions que vau rebre de la classe. Parafrasejant les teves paraules, res és dolent o bo per si mateix, sinó que tot dependrà de l'ús (mode) i el context -entre d'altres coses- on es faci servir.
ResponElimina